PUTA ESPANYA

PUTA ESPANYA. 

Collons, que això de tenir un bloc havia de servir d’alguna cosa.

 I ja de pas l’utilitzo més: a les quatre nenes que no han aprovat l’ESO que cridàven vestides com putetes ej-pa-ña, ej-pa-ña a sota la finestra, els indico que el camí del retorn cap al seu destí que tant buscaven està uns quants centenars de quilòmetres en direcció cap a l’oest. I ja que estic embalat, desitjar que els aprenents de farruquito s’estimbin amb el cotxe, a poder ser, xocant entre ells.

Veus com això dels blocs és una bona teràpia anti-estrès? 



Comentaris tancats a PUTA ESPANYA

Oblidar el propi bloc

Quantes vegades has aconseguit oblidar que téns un bloc propi? Quant temps dures sense pensar-hi? Quants dies seguits fora de la teva ment?

Quantes coses inútils recordes i téns en ment? Quantes hores perds pensant-hi? Quantes jornades seguides t’hi has dedicat?

 

Exercici recomanat d’estiu: deixar el bloc inactiu i viure.



1 comentari

Blocs (passats), twitter (gerundis), ?¿? (futurs).

Versió bloc (passat): "Ahir vaig pensar en la creació d’un nou sistema, que superi els blocs – cementiris de cròniques de passats -, i els twitters – col·leccions inútils de gerunids continus; pensava en un ‘futuròmetre’ com a explicitació de totes les idees per al futur per poder comprovar que no les hem assolit quan hi anem arribant … Pensava en buscar algun soci amb capital per inverir, propostes als comentaris".

Versió twitter (gerudis): "Estic pensant en un nou esquema de 2.0, revolucionari, de cara al futur".

Versió ?¿?? (futurs): ?¿¿?¿ [Nota: substituir els ?¿¿?¿ per nous llenguatges a definir …]



1 comentari

100% antitwitter

He perdut deu minuts més de la meva vida pels móns paral·lels del twitter. Increïblement, hi ha gent que mata tota la seva vida publicant la seva vida, les seves fotos, la música que escolta, les seves xarxes socials,…. Control social a la màxima potència, rellegiu Orwell, penseu deu segons sense internet al cervell. Ja teniu la fitxa policial completeta per vosaltres mateixos?

D’aquí a poc apareixeran cliniques de desintoxicació d’internet. Si no és que ja existeixen. Segur que s’anuncien per Internet, però em fa mandra buscar-les.

Però tornem al tema twitter. Si els blocs ja són bàsicament col·legueo estèril, imagina’t una cosa amb menys text i on encara es remarca més a qui llegeixes i qui et llegeix. I sense remordiments de consciència d’escriure deu cops al dia, com el gos que pixa marcant territori. I els missatges amb l’@ al davant, per remarcar a qui respons i tal i què connectat estic i què guai que sóc. Infumable tot plegat. Més interacció, deuen dir. Més bombolla autoreferencial encara, dic. I tots allà amb la cara de gamarús en quadradets de píxels, buscant quatre parauletes per ser enginyosos en una frase de merda amb límit de caràcters.

I a veure quina és la propera parida que s’inventa algú, i a la qual us enganxeu els addictes a lastfm, flickr, blog, facebook, twitter … S’obren apostes.

 

Comentaris tancats a 100% antitwitter

Coses tristes dels blocs (VI) – De la pantalla al paper

Cosa trista número 6 dels blocs: que tots els teòrics de la teòrica ciberliteratura es morin de ganes de transcriure els seus posts en paper. Potser no era ciberliteratura això dels blocs – sinó ‘literatura’ en suport-digital-a-l’espera-d’editor … 

Comentaris tancats a Coses tristes dels blocs (VI) – De la pantalla al paper

Error: metàfora

El món dels bits és una metàfora de la vida real.

 Avui em volia comentar – aquí i allà – , però em sortia un Error: La teva adreça IP figura a la llista d’IP excloses d’aquest servei: El codi de seguretat no és correcte.

Comentaris tancats a Error: metàfora

We love bloc.cat

"We love bloc.cat (malgrat tot)"

Amb aquell somriure tonto de quan aconsegueixes entrar, per fi, a casa, després de que el pany no et deixés passar: estic al límit de fer-me'n samarretes …

[@more@]

1 comentari

Coses tristes dels blocs (V) – La campanya permanent

Cosa trista número 4 dels blocs: les campanyes electorals que omplen de missatges inútils la blogosfera sense poder-se esquivar: no conec ningú que hagi canviat el sentit del seu vot gràcies o a partir de llegir les entrades d'un blog. Per mi, us podeu estalvar la feina d'aquests quinze dies de campanya permanent – i segur que sereu més feliços!

[@more@]

1 comentari

Coses tristes dels blocs (IV) – Velles glòries

Cosa trista número 4 dels blocs: les velles glòries que encara s'arrosseguen com si tinguessin alguna cosa a dir. Ja ha passat l'època d'èxits, ja està tot dit, viure de rendes relatives; les visites només són la curiositat de veure fins on pot caure, més avall, si és que és possible. Com els grups de música que tornen als escenaris quan ja ténen nets, com les presentadores de televisió que ja no poden ni riure dels liftings que cicatrizen la seva cara, com els escriptors que publiquen versions del seu mateix llibre, com els arquitectes que es fan una autoparòdia del que un dia molt llunyà va ser una idea realment original. És massa dolç el record de quan estaven a la cresta de l'onada per adonar-se que la corrent se'ls ha emportat.

T'ho dic jo.

[@more@]

Comentaris tancats a Coses tristes dels blocs (IV) – Velles glòries

Coses tristes dels blocs (III) – Bloc i spam

Cosa trista número 3 dels blocs: els que bombardegen amb spam a través del correu electrònic amb links a posts que no has demanat conèixer i els que fan rutes per tots els blocs on es permeten comentaris per deixar-hi una frase per anunciar directament la seva pàgina.

De fet, els blocs són com el món real, que és més o menys així: anuncis que t'omplen el paisatge urbà sense fer cap servei, gent que es creu que triomfa perquè tothom en parla  – o això els sembla- , provocadors nats en recerca de notorietat amb columneta de diari, gent que guanya premis literaris perquè el seu amic està en el jurat. El virtual repeteix el mateix, spam no desitjat, triomfadors que no coneix ningú, provocadors de baixa estofa, jurats que es premien o seleccionen les pròpies obres.

 I a mi que ja no m'agradava el món real …

[@more@]

Comentaris tancats a Coses tristes dels blocs (III) – Bloc i spam