Coses tristes dels blocs (IV) – Velles glòries

Cosa trista número 4 dels blocs: les velles glòries que encara s'arrosseguen com si tinguessin alguna cosa a dir. Ja ha passat l'època d'èxits, ja està tot dit, viure de rendes relatives; les visites només són la curiositat de veure fins on pot caure, més avall, si és que és possible. Com els grups de música que tornen als escenaris quan ja ténen nets, com les presentadores de televisió que ja no poden ni riure dels liftings que cicatrizen la seva cara, com els escriptors que publiquen versions del seu mateix llibre, com els arquitectes que es fan una autoparòdia del que un dia molt llunyà va ser una idea realment original. És massa dolç el record de quan estaven a la cresta de l'onada per adonar-se que la corrent se'ls ha emportat.

T'ho dic jo.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.