100% antitwitter

He perdut deu minuts més de la meva vida pels móns paral·lels del twitter. Increïblement, hi ha gent que mata tota la seva vida publicant la seva vida, les seves fotos, la música que escolta, les seves xarxes socials,…. Control social a la màxima potència, rellegiu Orwell, penseu deu segons sense internet al cervell. Ja teniu la fitxa policial completeta per vosaltres mateixos?

D’aquí a poc apareixeran cliniques de desintoxicació d’internet. Si no és que ja existeixen. Segur que s’anuncien per Internet, però em fa mandra buscar-les.

Però tornem al tema twitter. Si els blocs ja són bàsicament col·legueo estèril, imagina’t una cosa amb menys text i on encara es remarca més a qui llegeixes i qui et llegeix. I sense remordiments de consciència d’escriure deu cops al dia, com el gos que pixa marcant territori. I els missatges amb l’@ al davant, per remarcar a qui respons i tal i què connectat estic i què guai que sóc. Infumable tot plegat. Més interacció, deuen dir. Més bombolla autoreferencial encara, dic. I tots allà amb la cara de gamarús en quadradets de píxels, buscant quatre parauletes per ser enginyosos en una frase de merda amb límit de caràcters.

I a veure quina és la propera parida que s’inventa algú, i a la qual us enganxeu els addictes a lastfm, flickr, blog, facebook, twitter … S’obren apostes.

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.